La ruta del tomàquet. Eines de reflexió cap a una nova cultura del consum urbà.

Que ocorre quan els pagesos de la nostra terra deixen de conrear tomàquets degut a la impossibilitat de competir amb les importacions?

Dijous 26 de juny vam poder assistir a la xerrada “La ruta del tomàquet. Eines de reflexió vers una nova cultura del consum urbà” a càrrec de Mònica Vargas i Olivier Chantry, membres de l’Observatori del deute per la Globalització (ODG) i productors agroecològics de Cal Notari.
Banner_Tomaquet.gif
He de reconèixer que com a consumidor de tomàquets he passat per diferents etapes i mai en elles m’he preocupat exactament d’on provenien, he donat per fet que essent Espanya un país fort en agricultura i havent conegut de primera mà proveïdors i les seves pròpies plantacions aquest producte probablement seria Espanyol.

La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig descobrir que això no era així: degut a l’economia global, un producte emblemàtic com el tomàquet, estava en recessió al nostre país doncs durant la temporada alta, quan més es produïa i havia una forta entrada de producte Holandès a menor preu. Sí, Holandès!
Aquest fet està afavorit per infraestructures comercials com Mercabarna, on s’hi duu a terme una aposta oberta cap a la internacionalització, cada cop més, l’origen i el destí de les fruites i hortalisses se situa a l’exterior del territori espanyol. Aquest fet no sempre ha estat així, fa 15 anys, el 25% de les hortalisses venudes eren produïdes a la província de Barcelona. Actualment, aquest sistema no afavoreix gens ni mica el producte de proximitat.


El tomàquet és un producte que requereix força feina per a la seva producció, cal fer planté, encanyar-lo successives vegades i anar recollint-lo a mesura que està madur, un preu baix a l’hora de vendre no compensa aquesta feina.

Una altre sorpresa va ser el fet que si es pregunta al consumidor de carrer, més informat que jo en qüestions de tomàquets, aquest pot respondre que els tomàquets que fan competència al producte nacional són els que venen de Marroc. Això és cert només per la temporada en que baixa la producció local, principalment a l’hivern. En aquest país, en un període de deu anys, el nombre de petits agricultors s’hi ha reduït en un 50%, la política agrícola està fortament emmarcada cap a l’exportació tot i ser un país deficitari en productes de base.

Aquesta situació de globalització de les hortalisses i altres productes ens plateja diverses qüestions sense resoldre com ara com és possible que el tomàquet holandès pugi competir amb el d’aquí?
Quina petjada de CO2 tenen els tomàquets holandesos? És sostenible a nivell medi ambiental aquest consum? I a nivell energètic?
Què implica l’explotació dels recursos hídrics per part de grans explotacions en un país com el Marroc? Com afecta als petits conreus la creació de grans explotacions pel cultiu de tomàquets? Quines son les condicions dels treballadors? I com afecta tot això a la població del Marroc?

En acabat de la xerrada es va iniciar un debat que va girar en torn al sistema de producció Holandes i a la reflexió de què podem fer nosaltres com a consumidors davant d’aquest fet doncs, està clar que és un sistema totalment insostenible de producció.

Algunes d’aquestes preguntes ja tenen resposta a l’informe que han elaborat Mònica Vargas i Olivier Chantry. A les altres intentaran donar resposta en el proper treball d’investigació que tenen previst dur a terme. Seguirem d’aprop els seus resultats!

Us deixem un enllaç a l’informe: El Bloc de l’ODG. (2014). Informe ODG: La Ruta del Tomàquet. Eines de reflexió cap a una nova cultura del consum urbà. Recuperat 17 de juliol de 2014, des de http://bloc.odg.cat/anticooperacio/informe-odg-la-ruta-del-tomaquet-eines-de-reflexio-cap-a-una-nova-cultura-del-consum-urba.html

Sergi Serrano i Maria José Ramos
Close Menu