El passat divendres 22 vam tenir la oportunitat d’escoltar a Josep Torrent de Virot Natura parlant sobre el peix que es comercialitza actualment. Tot i el fred ens vam animar doncs a anar a la xerrada-taller “Quin peix tenim a taula” que va organitzar La Vinagreta. La idea era aprendre a través d’unes quantes pautes a diferenciar el peix d’aqüicultura del salvatge, a saber si és fresc o no i a entendre que és important la procedència del peix i marisc que mengem.
Al principi jo ja em veia deixant de menjar peix, la veritat, però de mica en mica ens va anar donant les claus per a un consum més sa i segur. No és tan sols important saber què mengem sinó què mengen els peixos, com els pesquen, de què som productors i quin peix hi ha a cada època de l’any al nostre mar, és essencial. Una informació afegida, el mar està codificat, la nostra costa del Mediterrani és el codi 37.1. i el mar Cantàbric el 27. Aquesta és un altra manera de saber la procedència. Comprar peix de proximitat? Si, és més fàcil que sigui de qualitat i s’hagi manipulat menys. Tota aquesta informació se’ns ha d’oferir per part de la peixateria, com? el més correcte és amb unes etiquetes que haurien d’acompanyar tots el producte exposat a la venda. (imatge) Aquesta és una manera clara de saber què compres. Una altre descoberta, palangre no és un peix, és un art de pesca.
Fotos de la xerrada
Adornar-te que possiblement et venen gat per llebre, i sovint, és una de les coses que el Josep et fa evident, ell només informa…, amb les seves explicacions i exemples. Una manera d’introduir al mercat noves espècies és atorgant-els-hi noms ja habituals, de manera que la gent se’n familiaritza i consumeix. Molts, masses, són de d’aqüicultura i cada vegada més el menjar que se’ls hi dóna és de menor qualitat a canvi d’un creixement més ràpid i per tant un rendiment econòmic més alt. Com diferenciar si el que estàs comprant és tonyina o bonítol, llenguado o panga, etc. ens va ensenyar algunes peces per fer la prova entre tots, la majoria… ens vam adonar que no coneixem el peix. No es tracta només de saber què menges i la qualitat, sinó també saber que no estàs pagant el que no és.
Va acabar desaconsellant clarament algunes espècies, veure el documental La pesadilla de Darwin ens pot ajudar a acabar-nos de decidir a deixar de menjar algunes varietats i fer un consum responsable. Vam sortir-ne satisfets, amb una sensació estranya i amb ganes d’anar l’endemà al mercat a veure les parades de peix i fer una mica d’investigadors. Ho vam fer, i vam comprovar que moltes parades no tenen l’etiqueta amb la informació completa, només el preu o com a molt el nom genèric, tal i com fa la Confraria de Vilanova. Mandra o manca de voluntat per informar al client… Una de les conclusions és que com a consumidors tenim dret a ser informats i l’altre és que potser més val menjar poc, però menjar bo i bé.
Text de la Marta Iglesias
Fotografies d’en Carles Rull