Crònica de la xerrada sobre Deute Ecològic del passat 25 d’Octubre.

  • Autor de l'entrada:
  • Categoria de l'entrada:Blog
Text de la Marina Barroso.
El passat divendres 25 d’octubre una
trentena de persones vam assistir a la xerrada sobre deute ecològic a càrrec de
l’Alfons Pérez, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i membre fundador
de La Vinagreta. A banda de definir el concepte de deute ecològic, ens va explicar les
diferents tipologies (Biopirateria, Comerç de residus, Béns naturals mal pagats, substitució de
cultius per exportació, Deute de carboni, etc), plantejant algunes preguntes i aportant testimonis
audiovisuals i dades concretes.

Imatges de la xerrada 

Compartim el power point que ens hacedit ell mateix amb la voluntat que la cultura sigui  col·laborativa i no propietària.
Agraïm a l’Alfons que hagi compartit amb nosaltres els seus coneixements, la seva visió crítica i
la seva voluntat de crear consiciència col·lectiva així com l’esforç de síntesi, els recursos aportats i les connexions establertes entre aquesta realitat global i la nostra més propera.
Llàstima que el seu intent de generar debat acabés amb una majoria silenciosa. Ens consta, però,
que no era per avorriment ni indiferència, eh!


Des de La Vinagreta, diem que sí, que
volem exercir la reponsabilitat global i la radicalització de la solidaritat a través d’inciatives
comunitàries de transformació social com la nostra. Així per exemple, apostar per productes locals
i/o de comerç just és la nostra manera local de lluitar contra el deute ecològic ja que no
contribuim a la substitució de cultius per l’exportació ni als béns naturals mal pagats. Potser
el deute de carboni o la biopirateria queden més lluny de la nostra realitat com a cooperativa
però no per això ens són aliens doncs també som consumidors d’energia o fàrmacs, per
exemple!


I acabem amb una frase del power point:
“Quan la tristesa és un mandat oficial, l’alegria és una forma de desobediència
col·lectiva” Esperem que amb les nostres accions puguem estendre l’alegria més enllà de les
dates carnavalesques vilanovines! 😉