El passat divendres 28 de Juny, La Vinagreta va organitzar la tercera i darrera sessió del cicle Docs for Action amb el documental suec Big Boys Gone Bananas, la història de la lluita desigual i injusta entre un gegant de l’alimentació nord-americà i un director de cinema documental suec.
El film és una apassionant reflexió sobre la llibertat d’expressió i la importància d’explicar la veritat fins i tot quan sembla impossible. Una pel·lícula valent i plena d’interès que mostra, a més, una altra faceta de la indústria alimentària, disposada a qualsevol cosa per tal de protegir la seva imatge, a malgastar una fortuna en pressions, advocats, amenaces i suborns abans que acceptar la veritat i destinar els seus milions a produir aliments més sans sense explotar els seus treballadors. Tenint en compte l’estat en que vivim, és també una llicó de democràcia magnífica: el parlament suec es volca en ple per a la defensa de la llibertat d’expressió del protagonista i director, us imagineu això a Catalunya o Espanya?
Algunes fotos de l’acte:
El debat posterior va ser molt i molt interessant. Entre altres coses, vam comentar que…
- …el documental té un final “feliç” on “triomfa” el poder del consumidor, però el fet que passi a Suècia, on el “cineasta” reb el ferm recolzament del Parlament, fa pensar que no és un cas representatiu.
- … que resulta sorprenent i preocupant la poca professionalitat dels periodistes que difonen la notícia – des de la versió de la gran empresa – sense contrastar la informació. En general, tenim la percepció que en general també hi ha un consum de notícies poc crític per part dels ciutadans. En aquest sentit, es comenta l’existència de canals d’informació alternatius que cal protegir i fomentar.
- …que tenim ganes de veure Bananas!
- …que les grans empreses com Dole ja tenen un presssupost en marqueting d’atac i que resulta molt difícil contrarresta el seu poder comunicatiu i la seva influència en la política i la comunicació.
- … que donat que el cicle porta per títol “DOCS for ACTION”, cal preguntar-se què podem fer a Vilanova. Parlem dels reptes d’empendre una possible acció informativa i/o de denúncia per a sumar massa crítica. Es comenta el fet de no haver participat en cap acció similar amb anterioritat, la necessitat de comunicar bé, la possibilitat de comunicar amb “fets” més que amb paraules, el límit entre respectar el ritme de la gent i “provocar-los”, etc. També es comenta la necessitat d’estar convençuts per a sumar massa critica (més que convencer): reflexionem que sovint l’actitud, l’exemple i la perseverància en la defensa de la nostra visió del món serveix com a difusió en cercles de confiança de forma més efectiva que qualsevol acció informativa.
Per tant, després de l’estiu, Vinagreta in action?